Educació infantil

Comprèn sis cursos, de 0 a 6 anys, i té caràcter voluntari. S'organitza en dos cicles educatius de tres cursos acadèmics cadascun, que s'anomenen Llar d'Infants (de 0 a 3 anys) i Parvulari (de 3 a 6 anys), respectivament.

El fet de preveure dos cicles no suposa un trencament. El desenvolupament de l'infant es fa sempre seguint una línia de continuïtat, encara que cada cicle suposi canvis qualitatius respecte al cicle anterior.

Aquesta etapa té com a finalitat proporcionar als infants més petits aquelles situacions educatives que els permetin el progressiu descobriment i creixement personal; la possibilitat de relacionar-se amb els altres, tant infants com persones adultes, per mitjà dels diferents llenguatges d'expressió i comunicació; l'observació i descoberta del seu entorn més proper i l'adquisició de valors, hàbits i pautes de conducta que afavoreixin la seva autonomia personal i la seva integració a la societat. En aquesta etapa s'atenen especialment les necessitats bàsiques d'ordre biològic, psicològic, afectiu, intel·lectual, lúdic i social dels infants.

Els centres d'educació infantil organitzen totes les activitats tenint en compte que, en aquesta etapa, tant les àrees com els continguts han de tenir un tractament global i interdependent.

Àrees
- Descoberta d'un mateix.
- Descoberta de l'entorn natural i social.
- Intercomunicació i llenguatges.
- Religió (voluntària) al Parvulari.

La Llar d'Infants i el Parvulari tenen quelcom en comú: intervenen en l'educació dels més petits, d'aquells en qui el procés d'evolució és més incipient i acusat. És durant els sis o set primers anys de vida que es construeixen les estructures neuropsíquiques elementals, s'organitzen els contactes amb el món i es basteix la noció de la pròpia identitat, l'adquisició de les primeres nocions i informacions, i les primeres formes de participació social.

La Llar d'Infants i el Parvulari estan considerats com a components d'una sola etapa educativa; no obstant, encara que estiguin units per un mateix fil conductor, tenen uns trets diferencials.

Així, la Llar d'Infants defineix un entorn amb unes característiques més comunes amb el marc familiar, amb més flexibilitat quant al temps i la forma d'acolliment, adequant-se sovint a les necessitats de la família a la qual serveix, amb una relació més intensa amb els pares i les mares. D'altra banda, les Llars d'Infants acostumen a ser institucions diferenciades amb espais i organitzacions pròpies.

El Parvulari comporta uns canvis respecte a la Llar d'Infants; els grups poden ser més nombrosos i sovint forma part d'una comunitat educativa més àmplia, a la qual ha de vincular-se de forma coherent. No obstant, ha de mantenir la seva funció de suport i cooperació educativa amb la família.

Educació primària

Comprèn sis cursos acadèmics, des dels 6 als 12 anys, i té caràcter obligatori. S'estructura en tres cicles de dos cursos cadascun: Cicle inicial (de 6 a 8 anys), Cicle mitjà (de 8 a 10 anys) i Cicle superior (de 10 a 12 anys).

Els alumnes s'incorporen al Cicle inicial de l'Educació Primària l'any natural en què compleixen sis anys.

L'organització i l'enfocament de les àrees d'aquesta etapa tenen un caràcter global i integrador.

Les finalitats de l'Educació Primària són les de proporcionar a tots els alumnes una formació comuna que faci possible el desenvolupament de les capacitats individuals motrius, d'equilibri personal, de relació i d'actuació social amb l'adquisició dels elements bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l'expressió oral, a la lectura, a l'escriptura i al càlcul aritmètic.

Àrees
- Llengua catalana i Literatura, Llengua castellana i Literatura, i Llengua aranesa a la Val d'Aran.
- Llengües estrangeres.
- Coneixement del medi: social i cultural.
- Coneixement del medi: natural.
- Educació artística: música.
- Educació artística: visual i plàstica.
- Educació física.
- Matemàtiques.
- Religió (voluntària).

Les assignacions temporals en cadascun dels cicles de l'etapa són:

Per al Cicle inicial:

- Llengua catalana, Llengua castellana i Literatura: 385 hores
  Llengua catalana i Literatura: 140 hores
  Llengua castellana i Literatura: 140 hores
  Continguts i estructures lingüístiques comuns: 105 hores
- Coneixement del medi: social i cultural: 140 hores
- Coneixement del medi: natural: 140 hores
- Educació artística: Música: 105 hores
- Educació artística: visual i plàstica: 105 hores
- Educació física: 175 hores
- Matemàtiques: 210 hores
- Religió (voluntària): 105 hores
- Esbarjo: 175 hores

La distribució de les hores de l'àrea de Llengua en aquest Cicle inicial podrà adaptar-se a programes lingüístics específics sempre que es respectin globalment en el conjunt de l'etapa les distribucions establertes.

Per als Cicles mitjà i superior:

- Llengua catalana, Llengua castellana i Literatura: 350 hores
  Llengua catalana i Literatura: 140 hores
  Llengua castellana i Literatura: 140 hores
  Continguts i estructures lingüístiques comuns: 70 hores
- Llengües estrangeres: 175 hores
- Coneixement del medi: social i cultural: 140 hores
- Coneixement del medi: natural: 140 hores
- Educació artística: música: 70 hores
- Educació artística: visual i plàstica: 70 hores
- Educació física: 175 hores
- Matemàtiques: 210 hores
- Religió (voluntària): 105 hores
- Esbarjo: 175 hores

De les 1.750 hores totals lectives del cicles, les 210 hores restants del Cicle inicial i les 140 hores restants dels Cicles mitjà i superior es destinaran a completar l'organització del currículum mitjançant, entre altres, l'atenció a la diversitat dels alumnes, l'organització d'agrupaments flexibles, el reforç educatiu i l'ampliació horària de les àrees establertes.

Pel que fa a l'àrea de Llengües estrangeres, tots els alumnes cursen una llengua estrangera a partir del Cicle inicial i poden optar a la introducció d'una segona llengua estrangera en el Cicle superior.

D'acord amb el que estableix la normativa vigent, l'àrea de Religió és d'oferta obligatòria per part dels centres i opcional per als alumnes.

També cal destacar que l'esbarjo es considera com una activitat educativa integrada en l'horari lectiu dels alumnes. Els centres docents organitzen, en funció del nombre d'alumnes, d'espais i de recursos les mesures pertinents per al seu funcionament.

En tot cas, els projectes curriculars que elaborin els centres han de ser prou flexibles per a permetre concrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmes d'aprenentatge i les singularitats de cada alumne per tal que es pugui donar compliment als principis d'integració i d'individualització propis de l'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials.

Educació secundària obligatòria

Va adreçada als alumnes compresos entre els 12 i els 16 anys i s’estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun.

Aquesta etapa té com a finalitat possibilitar que tots els alumnes puguin accedir als elements bàsics de la cultura en el marc d’un desenvolupament personal que consolidi la formació instrumental de l’ensenyament primari i completi la formació cultural.

Totes les àrees del currículum s’organitzen en crèdits, és a dir, unitats de programació d’una durada de 35 hores, que, si es cursen a un ritme de 3 hores setmanals, duren un trimestre. D’entre aquests crèdits, n’hi ha un 65% de comuns (obligatoris per a tots els alumnes) i un 35% de variables (d’opció optativa per als alumnes). Aquests darrers possibiliten que cada jove construeixi el propi currículum.

L’oferta de crèdits variables ha de ser suficient per a garantir l’optativitat dels alumnes i es distribueix entre les diferents àrees o àmbits globals de coneixement.

En aquesta etapa, l’alumne ha de cursar cada any d’aquest període també el crèdit de síntesi, que està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament-aprenentatge concebudes per a comprovar si s’han aconseguit, i fins a quin punt, les capacitats fomulades en els objectius generals establerts en les diferents àrees curriculars.

Àrees
- Llengua catalana i Literatura, Llengua castellana i Literatura, i Llengua aranesa a la Val d’Aran.
- Llengües estrangeres.
- Ciències de la naturalesa.
- Ciències socials.
- Educació física.
- Tecnologia.
- Educació visual i plàstica.
- Música.
- Matemàtiques.
- Religió (voluntària).

El nombre i la distribució de crèdits per a cada cicle és el següent:

Primer cicle:

Crèdits comuns:
- Llengua catalana, Llengua castellana i Literatura: 12 crèdits
  Llengua catalana i Literatura: 6 crèdits
  Llengua castellana i Literatura: 6 crèdits
- Llengües estrangeres: 6 crèdits
- Ciències de la naturalesa: 6 crèdits
- Ciències socials: 6 crèdits
- Educació fisica: 4 crèdits
- Tecnologia: 4 crèdits
- Educació visual i plàstica: 2 crèdits
- Música: 2 crèdits
- Matemàtiques: 6 crèdits
- Religió/activitats d’estudi alternatives (1r curs): 2 crèdits
- Tutoria: 2 crèdits

Crèdits de síntesi: 2 crèdits

Crèdits variables: 6 crèdits

En l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 1 crèdit de religió per a l’alumnat que voluntàriament hi hagi optat i crèdits de segona llengua estrangera. Les activitats d’estudi alternatives a aquest crèdit de religió consistiran en el conjunt de l’oferta de crèdits variables d’aprofundiment o d’ampliació del centre.

Segon cicle:

Crèdits comuns:
- Llengua catalana, Llengua castellana i Literatura: 12 crèdits
  Llengua catalana i Literatura: 6 crèdits
  Llengua castellana i Literatura: 6 crèdits
- Llengües estrangeres: 6 crèdits
- Ciències de la naturalesa: 6 crèdits
- Ciències socials: 6 crèdits
- Educació fisica: 4 crèdits
- Tecnologia: 4 crèdits
- Educació visual i plàstica: 2 crèdits
- Música: 2 crèdits
- Matemàtiques: 6 crèdits
- Tutoria: 2 crèdits

Crèdits de síntesi: 2 crèdits

Crèdits variables: 10 crèdits

També han de cursar una llengua estrangera obligatòriament, i podran optar per una de segona.

En l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per a l’alumnat que voluntàriament hi opti, crèdits de segona llengua estrangera i crèdits de cultura clàssica. Les activitats d’estudi alternatives a aquests crèdits de religió consistiran en el conjunt de l’oferta de crèdits variables d’aprofundiment o d’ampliació del centre.

En acabar aquesta etapa, els alumnes reben una acreditació d’escolarització i, a més, si han assolit els objectius establerts, obtenen el títol de Graduat en Educació Secundària.

Quan es finalitza satisfactòriament, l’alumne té, pel que fa als estudis, dues opcions: cursar els cicles formatius de grau mitjà o accedir al Batxillerat. D’altra banda, també pot incorporar-se al món del treball, perquè ja té l’edat mínima per accedir-hi.

Formació professional

La formació professional comprèn un conjunt d'ensenyaments que capaciten per a l'exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l'alumne/a la formació necessària per a adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l'organització i les característiques del sector corresponent.

La formació professional específica s'ordena en cicles formatius que donen la qualificació necessària per a executar les tasques pròpies de la professió.

La durada dels cicles formatius engloba les hores lectives destinades a la formació en un centre educatiu i les hores destinades a la formació pràctica en centres de treball. En total, oscil·la entre 1.300 i 2.000 hores, la qual cosa suposa, en general, un o dos cursos acadèmics.

Els cicles formatius s'organitzen en mòduls professionals que s'estructuren en crèdits de caràcter teoricopràctic de durada variable i propis de cada cicle formatiu. A més, inclouen, ordinàriament, un crèdit de síntesi que ha de permetre culminar la integració dels continguts impartits al llarg del cicle.

D'altra banda, els centres docents disposen d'un determinat nombre d'hores lectives per a completar el currículum, les quals, juntament amb els crèdits de formació pràctica en centres de treball i de síntesi, han de permetre, especialment, l'adaptació del currículum del cicle a l'entorn socioeconòmic de cada centre docent.

El crèdit de formació pràctica en centres de treball és matèria obligatòria i avaluable, i es porta a terme en empreses o entitats mitjançant els convenis que el Departament d'Educació hi ha establert.

Accés als cicles formatius de grau mitjà

Amb titulació
- Graduat en educació secundària.
- Tècnic/a auxiliar (FP-1) o equivalent.
- Tècnic/a.
- La superació del primer cicle d'ensenyament secundari experimental (14-16).
- La superació d'un mòdul professional 2 experimental.
- La superació íntegra dels dos primers cursos del batxillerat unificat polivalent.
- La superació d’altres estudis declarats equivalents a efectes acadèmics amb algun dels anteriors.

Sense titulació
- També podran accedir-hi les persones que, sense tenir els requisits acadèmics, superin una prova d’accés que es convoca anualment. Per accedir per aquesta via es requereix tenir 17 anys com a mínim, complerts l’any en què es fa la prova o 18 anys per a qui acrediti estar en possessió d'un títol de tècnic/a relacionat amb el cicle de grau superior al qual es vol accedir.
La superació de la prova d’accés als cicles formatius de grau superior o la totalitat de prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys també permet l’accés als cicles formatius de grau mitjà.
Els centres de formació de persones adultes programen formacions de preparació a la prova d’accés de grau mitjà. Les qualificacions obtingudes en aquesta formació es tenen en compte en la nota final de la prova d’accés.

Accés a altres estudis
Els alumnes que superin un cicle formatiu de grau mitjà, havent-hi accedit a través de la prova d’accés o mitjançant titulació, tenen diverses possibilitats de continuació d’estudis.
- Incorporar-se a qualsevol modalitat de batxillerat, amb determinades convalidacions.
- Si tenen 18 anys poden presentar-se a les proves d’accés a cicles formatius de grau superior relacionat amb el cicle de grau mitjà cursat. Aquests alumnes cal que es preparin per superar la prova mitjançant el curs de preparació a la prova d’accés a grau superior.
- Cursar altres cicles formatius de grau mitjà.

Accés als cicles formatius de grau superior

Amb titulació
- Batxillerat (LOGSE) o equivalent. Són equivalents, a efectes d'accés:
· La superació del batxillerat experimental.
· La superació del curs d’orientació universitària o el preuniversitari.
- Haver superat un mòdul professional 3 experimental.
- Tècnic/a especialista (FP-2), tècnic/a superior o equivalent a efectes acadèmics.
- Universitària o equivalent.
Determinades modalitats de batxillerat donen prioritat a l’accés als diferents cicles formatius de grau superior.

Sense titulació
- També poden accedir-hi les persones que, sense tenir els requisits acadèmics, superin una prova d’accés que es convoca anualment. Per accedir per aquesta via es requereix tenir 19 anys, complerts l’any en què es fa la prova o 18 anys per a qui acrediti estar en possessió d’un títol de tècnic/a relacionat amb el cicle de grau superior al qual es vol accedir.

La prova d'accés té una part comuna i una part específica, d'acord amb el cicle formatiu.
Les persones que acreditin, com a mínim, un any d'experiència laboral que es correspongui amb els estudis que vulguin cursar, estaran exemptes de la part específica de la prova d'accés.
Les persones que hagin superat un cicle formatiu de grau mitjà i vulguin accedir a un cicle formatiu de grau superior relacionat estaran exemptes de la part específica de la prova.
Les persones que han superat totalment les proves d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys quedaran exemptes de la prova d'accés.

Els centres i instituts d’educació secundària que imparteixen formació professional i les escoles i aules de formació de persones adultes autoritzats ofereixen cursos de preparació de la prova d’accés a grau superior. Les qualificacions obtingudes en aquests cursos es tenen en compte en la nota final de la respectiva prova d’accés.

Accés a altres estudis
- Incorporar-se als estudis universitaris que es determinen per a cada cicle formatiu.
- Cursar altres cicles formatius de grau superior.
- Per als alumnes que hagin superat determinats cicles formatius, algunes universitats reconeixeran com a crèdits ja cursats algunes matèries dels estudis universitaris de. Per conèixer les correspondències que s'han establert, es pot consultar l'adreça: http://www.xtec.cat/fp